La Seu de Manresa és l’edifici històric més destacat de la ciutat, un monument de gran bellesa amb molts racons per dibuixar, en aquesta publicació es poden veure diferents dibuixos que il·lustren algunes parts d’aquest temple.
La Seu de Manresa és un exemple destacat de l’art gòtic català, va ser projectada per Berenguer de Montagut, arquitecte que també va ser l’autor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
El nom de la Seu de Manresa podria fer pensar que té el títol de catedral, seu significa catedral, però en realitat té el títol de basílica. El nom de la Seu sembla que és un nom popular que va sorgir a causa de les grans dimensions de l’edifici.
La Seu de Manresa es va començar a construir el 1328, en una part de l’espai del temple actual s’hi aixecava una església romànica de dimensions més petites, l’objectiu va ser fer un nou temple més gran, l’estil arquitectònic que es va utilitzar en aquell moment ja va ser l’art gòtic. Les obres de la nau gòtica van acabar-se el 1488, tot i així en aquell moment va quedar per fer el campanar, que es va fer el 1584, i la façana principal que no es va fer fins al segle XX.
La Seu de Manresa ha passat moments delicats com l’incendi patit durant la Guerra de Successió, al segle XVII, o la destrucció del patrimoni que hi havia a l’interior i l’intent d’enderroc que va patir durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Malgrat tot, la Seu ha arribat fins als nostres dies, actualment és un espai de culte religiós, de concerts i també un lloc de visita dels turistes que visiten la ciutat de Manresa.
Tot seguit, en aquesta mateixa publicació, es poden veure dibuixos de diferents parts del temple.
El portal de Santa Maria
Aquesta entrada a la Seu de Manresa és una de les parts més treballades de l’edifici, destaca per la gran quantitat de detalls escultòrics però, sobretot, pel gablet, l’element decoratiu triangular que hi ha a sobre del portal. Aquest portal gòtic és un portal lateral i per tant se suposa que seria secundari però, en realitat és l’entrada principal al temple. La façana principal del temple, a part de trobar-se en una zona menys accessible, va quedar inacabada durant segles per aquesta raó el portal de Santa Maria ha estat sempre el lloc més habitual i principal per accedir a la Seu de Manresa.
El Cargol de Sant Pere
Aquest element és una petita torre octogonal situada a l’absis de la Seu de Manresa, a l’alçada de la primera coberta. Aquest element arquitectònic sembla un campanar però, en realitat, és una torre que servia per accedir a la coberta superior del temple. A l’interior s’hi troba una escala de cargol que comença en una de les capelles interiors del temple i arriba fins a dalt del cargol de Sant Pere, des d’allà es travessa un petit pont que connecta amb la coberta superior.
Els finestrals i arcbotants
Aquest dibuix il·lustra una part del que es pot veure a la primera coberta, per una banda es poden observar d’aprop els grans finestrals gòtics que hi ha a la part superior de la nau. D’altra banda també es poden veure els arcbotants, aquests elements estructurals amb forma de mig arc que serveixen per transmetre l’empenta que fan les voltes del temple cap als contraforts, uns elements que ajuden a mantenir l’equilibri estructural de l’edifici.
Algunes de les visites guiades que es fan a la Seu permeten pujar fins la primera coberta i observar de manera propera aquests elements arquitectònics, d’altra banda aquest indret també és un mirador des d’on es pot gaudir d’unes bones vistes de la ciutat de Manresa i de l’entorn del riu Cardener.
El campanar
El campanar, construït el 1584, és un dels elements visualment més destacats de l’edifici. Durant uns anys del segle XX va destacar encara més ja que el 1918 s’hi va construir una punxa de pedra que va ser enderrocada el 1936, en la primera etapa de la Guerra Civil Espanyola. El campanar de la Seu de Manresa es pot veure des de molts indrets de la ciutat, aquest dibuix il·lustra el punt de vista del campanar que es pot veure des del carrer Na Bastardes de la ciutat.
El baptisteri
Aquest espai del temple, destinat a celebrar-hi batejos, forma part de l’obra nova de la Seu de Manresa, feta a primers de segle XX. Abans del segle XX el baptisteri estava situat al mateix lloc que l’actual, era construcció senzilla que, de fet, no tenia cap relació amb l’estil gòtic de l’edifici. L’antic baptisteri s’aixecava a la zona on s’hauria d’haver construït la façana principal, una façana que feia segles que estava per fer.
A primers del segle XX, el mecenes manresà Prudenci Comellas es va comprometre a deixar, en el moment de morir, una gran quantitat de diners per finançar la construcció de la façana principal de la Seu de Manresa. El projecte d’aquesta façana va ser fet per l’arquitecte Alexandre Soler i March i, entre d’altres elements, va incloure un nou baptisteri situat en el mateix lloc que l’anterior.
El nou baptisteri va ser construït entre 1915 i 1921, destaca per la seva forma esvelta i el seu coronament en forma de punxa. Els vitralls del baptisteri van ser destruïts durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39), durant dècades els finestrals van quedar tapiats però l’any 2008 es van tornar obrir i s’hi van instal·lar uns vitralls amb un nou disseny creat per Nídia Esquius.
Més informació
Si necessiteu més informació sobre la Seu de Manresa com, per exemple, l’actualitat i els horaris de visita podeu visitar la pàgina web del temple, és el següent enllaç:
Deixa un comentari